Ja podeu adquirir a les vostres botigues el documental definitiu sobre la banda britànica, Queen.
Aquest documental, que es va emetre a la BBC el maig d'aquest any, amb una audiència de 3 millons de persones, explica la història de la banda, hi ha imatges de concerts, entrevistes amb els seus components, anècdotes... i moltes coses més.
El documental el podeu trobar tant en format DVD com en format Blu-Ray, tot i que el format blu-ray conté material que el de DVD no té.
Rosendo, mostrant el disc: El endemico embustero y el incauto pertinaz (2007)
El dia 5 de desembre s'edita un box set amb els 14 discs en estudi de Rosendo i que també incloura el DVD del concert que va celebrar al palau sant Jordi de Barcelona el mes de maig.
"Aquest és el balanç de 26 anys de treball, afortunadament, bastant actius. Potser no tot el rendibles que m'hagués agradat, però que m'han servit per seguir al peu del canó; seguir component, gravant i actuant per arribar a gent molt jove que veig des de l'escenari i que em donen una jovialitat que gairebé no me la puc creure.
La recopilació de tot el material d'estudi és una idea que tenia des de fa temps. No li he donat massa voltes. L'assumpte era trobar el moment adequat per fer una cosa així. El fet de tenir ganes i material per fer discs nous ha anat posposant aquest treball perquè, sóc de l'opinió que l'actualitat és sempre el més sa i el que més ve de gust. Aquest llançament em proporciona un any addicional de relax i de "vidilla" per no compondre i airejar una mica perquè, com deia en l'últim disc, "Me cuesta llegar al estribillo".
Però hi ha gent jove que potser no conegui bé la primera etapa. És veritat que amb Internet ràpidament es posen al dia, però crec que és un detall tenir tota la discografia en aquest format, amb les caixes i llibrets originals i l'afegit del DVD del Palau que és un gran gust ... veure al Palau per dins rebentant de rock and roll ... un esdeveniment molt especial en la meva carrera ".
Els quatre primers discs de Rosendo en solitari
Sorpreses i crítiques
"En preparar tot aquest material m'he emportat sorpreses. Hi ha cançons que ja no les tens en la memòria. Aquestes cançons, al redescobrir-les, són les que més alegries et donen i em sento satisfet al mirar enrere i veure que tinc una col · lecció d'unes dues-centes cançons que transmeten la intenció que tenia a l'hora de fer-les.
Sóc autocrític però no ho vaig explicant per tot arreu. Tinc unes quantes "gambes" que m'han dolgut quan he estat conscient d'elles però, no tinc res de què avergonyir-me. Crec que la gent valora la meva discreció i el meu sentit de la intimitat, no anar mostrant les vergonyes quan no vénen al cas. Em deixo portar per l'instint i la temptació d '"estar a l'aparador" no va amb mi.
En tants anys de treball he rebut crítiques de les que sóc molt conscient. Quan he sentit opinions sensates, que són certes encara que et facin mal, les he apuntat i les he tingut presents. Aquestes són les ferides que em van conformant com a persona i com professional ".
Rosendo durant una actuació
Estil i tècnica
"El meu plantejament ha estat sempre fer la música que m'agrada. Com que no he estudiat música tinc una tècnica, una forma de treballar, que no sé si és bona o dolenta, però és meva. M'he fixat en models com Rory Gallagher, com Eric Clapton; gent que m'ha demostrat que hi ha una forma de treballar de debò, que el més important és creure en el que fas i convèncer a tothom encara que sigui a base de cops de cap ".
Col.legues i còmplices
"Molt poques vegades he tingut enfrontaments amb la gent amb la qual he tocat. Hi ha hagut separacions perquè els caràcters no eren compatibles. Com que no he estudiat mai, la meva única escola és la relació que he tingut amb la gent amb la qual he tocat.
Tinc bons records de Jose Carlos i Chiqui en l'etapa de ÑU. De Leño què diré ... va ser l'etapa de la meva vida que m'ha posat on sóc ara i el meu record és afectuós i d'absolut agraïment. Gustavo Di Nobile i Miguel A. Jiménez van ser molt a prop quan vaig començar la meva carrera en solitari.
L'etapa final amb Rafa Vegas i Mariano Montero i amb Eugenio Muñoz espero que duri molt temps perquè ens sentim molt bé i encara que hi ha hagut ''peloteras'', el que ens uneix i ens preocupa és la música, l'escenari i el grup ... i ens sentim molt bé. És veritat que alguna vegada he pensat incorporar una altra vegada els teclats; ficar un altre guitarrista perquè jo ja em començo a sentir gran quan passo tantes hores a l'escenari amb la guitarra i cantant. Però veig que el resultat és molt sa i que un trio crida l'atenció. Quan sona bé i quan s'empasta té una energia molt especial.
Cançons estimades
"Les cançons són com filles molt estimades. Alguns temes més relaxats que he compost, han passat desapercebuts i és una pena perquè tenen molt" feeling ". Recordo: ''Tus ojos"(Listos para la Reconversión.1996) que ho vaig gravar amb un harmònium i no tinc ni idea de tocar el teclat. Són dos acords, però el que diu la cançó és molt de veritat, molt de dins. Hi ha cançons com "Del Pulmón" (Jugar al Gua.1988), "yo también" (La Tortuga.1992), De nada más
(A lasLombrices.1987) i unes quantes de mig temps que tenen molt sentiment i que ningú ha donat un duro per elles. Algunes Les vaig a recuperar per a la propera gira de teatres que estem preparant. Tornaran a sonar perquè crec que són les millors cançons que he fet.
Des de aquest húmil blog vull retre el meu sincer homenatge a dos grans músics que ens van deixar ara fa 20 anys.
Per una banda el cantant de QUEEN, FARROCKBULSARA (més conegut com a FREDDYMERCURY, ja que era el seu nom artístic), compositor de grans himnes com ''Bohemian rhapsody'', ''we are the champions'' ''Don't stop me now''''Somebody to love'' o ''Show must go on'' entre altres, i que va morir el 24 de novembre de 1991, als 45 anys.
La causa oficial de la seva mort va ser una broncopneumònia, provocada per la SIDA, malaltia que patia des de feia 4 anys.
Va ser l'any 1987, quan se li va diagnosticar la malaltia, que ell sempre va negar tenir fins pocs dies avanç de morir, però la premsa anglèsa va alimentar rumors, ja que la banda no feia cap gira, fins que, el 23 de novembre de 1991, freddy anunciava que era portador del SIDA
Al dia següent moriria.
L'anunci el va fer mitjançant el següent escrit:
''Seguint l'enorme conjectura de la premsa de les últimes dues setmanes, és el meu desig confirmar que pateixo SIDA.Vaig sentir que era correcte mantenir aquesta informació en privat fins al dia de la data per protegir la privacitat dels que m'envolten. Però, ha arribat l'hora que els meus amics i seguidors coneguin la veritat i espero que tots s'uneixin a mi i als meus metges per combatre aquesta terrible malaltia. La meva privacitat ha estat sempre molt important per a mi i sóc famós per pràcticament no donar entrevistes. Aquesta política continuarà''
FREDDYMERCUR va ser incinerat i encara avui no se sap on descansen les seves cendres.
A continuació us deixo aquests vídeos de les cançons ''BohemianRhapsody'' (1975) i ''Showmustgo on'', una de les últimes cançons que va fer.
Tambè, el dia 24 de novembre de l'any 1991, va morir el bateria dels KISS, ERIC CARR, (PaulCharlesCaravello), era el seu nóm original). als 41 anys desprès de no haver pogut superar un càncer al ventre.
ERIC CARR, a part de tocar la bateria, tambèsavia tocar el baix el teclat i savia cantar, ho havia fet a moltes orquestres i grups però mai va acavar de triomfar.
Fins que va entrar a formar part del grup KISS a l'any 1980, i es qui va ajudar al grup a donar-li un esti més dels 80'.
Va gravar discs mítics de la banda com: ''Creaturesofthenight'', ''Animalize'', o ''Crazynights''.
El dia 8 d'aquest mes de novembre va sortir a la llum el disc titulat: UnfinedBussines (àlbum d'ERIC CARR).
Conté 17 cançons, s'hi pot trobar matèrial inèdit, temes en directe, entrevistes etc...
I amb ilustres convidats com ex-membres de Kiss.
Segons la seva germana Loretta, el disc es: ''Un testament d'un home que la seva personalitat i el seu cor van ser tant grans com el seu enorme talent''.
ERIC CARR va morir el dia 24 de novembre de 1991 als 41 anys al Tisch hospital NYC.
I aqui us deixo l'últim videoclip que va gravar,el de la cançó ''Godgaverock'n'roll to you'' i es que es va haver d'escapar de l'hospital literalment parlant, per poder-lo gravar.
I a continuació, podreu veure un solo de bateria protagonitzat per ell mateix.
Aquest ha estat el meu húmil i sincer homenatge a dos grans de la música rock del segle XX.
Espero que hagi servit per recordar-los amb un somriure.
Els RAGE estàn als estudis alemanys twilight hall amb el productor Charlie Bauerfeind, donant forma al que serà el seu nou disc que de moment l'han titulat ''21''.
Per ara, ja coneixem alguns títols del que serà el seu nou disc, són: ''21', ''Serial killer'', ''Psycho terror'', ''forever dead''.
I els últims 4: ''Concrete wall'', ''Destiny'', ''Death romantic'', ''Black and white''.
Tambè podem avançar que la formació serà la mateixa: ''Peavy'' Wagner al baix i a les veus; Victor Smolsky a la guitarra i els teclats; I André Hilgers a la bateria.
El vocalista dels IRON MAIDEN, BRUCE DICKINSON, es dedicarà a partir d'ara única i exclusivament a la música, i concretament a la banda britànica.
Per tant abandonarà la seva professió de pilot, que practicava des de feia anys ja que l' empresa per la qui treballa (Astraeus airlines), tancarà portes a causa de la seva delicada situació econòmica.
Bruce, recordem-ho, pilota l'avió ed force one, que porta de gira el grup per tot el món.
A partir del dia 5 de desembre podreu trobar a les vostres botigues de discs el nou disc dels asturians avalanch, que s'anomenarà: Malefic time: Apocalypse, un disc que tindrà 13 cançons que aniràn dins d'una edició de luxe i acompanyades d'il.lustracions inèdites dels dibuixants Luis Royo y Rómulo Royo i serà tot cantat en àngles.
Ben aviat podreu llegir la crítica en aquest mateix blog.
Aqui us deixo el tracklist que tindrà el disc, i seguidament podreu escoltar els dos primers temes del disc: ''Malefic time: Apocalypse'' i ''Baal''
El passat dissabte dia 19 de novembre, els finlandesos Stratovarius van enregistrar la seva actuació que van oferir al Pakkahoune de Tampere (Finlandia), i que servirà per poder editar un DVD, que en principi sortirà al mercat l'any vinent.
El concert forma part de la gira ''Jörg farewell tour'', gira de despedida del seu baterista Jörg Michael, que deixa la banda per motius personals, desprès de 16 anys donant-ho tot en escenaris i estudis de gravació.
El baterista alemany tocarà en tots els concerts restants de la gira fins a finals de gener.
Desde aquest humil blog li desitgem el millor en aquesta nova etapa de la seva vida.
El set-list del concert i que possiblement es pugui veure en DVD es el següent:
Avui els suïssos Gotthard han anunciat a la seva pàgina web, que seguiran la seva carrera com a grup i amb nou cantant, desprès de varis rumors, alguns que apuntaven que seguirien i altres que no, desde fa uns dies aquesta notícia era un secret a veus.
Cal recordar tambè, que fa poc els Gotthard van editar un directe gravat a Lugano (Suïssa), que es va gravar amb el cantant Steve Lee en vida, que, recordem: Va morir el 5 d'octubre del passat 2010 deprès d'un desgraciat accident de moto a Nevada (Estats units).
L'encarregat de substituir l'enyorat cantant serà Nic Maeder, molt poc conegut dins l'escena Hard-rockera, però que personalment estic segur que sabrà estar a l'altura.
La veu i la manera de cantar del nou cantant Nic Maeder s'assembla molt a la de Steve Lee, i sinó us ho creieu comprove-ho vosaltres mateixos amb el videoclip d'aquesta nova cançó que tambè us podeu descàrregar desde la seva pàgina web titulada: Remember it's me.
Més informació a la pàgina web del grup: www.gotthard.com
Avui us presento un disc que va sortir el mateix dia que el Big money de House of lords, el dia 23 de setembre, va sortir al mercat aquest 'tros de disc' dels australians White widdow titulat: Serenade, que dóna continuïtat al so dels anys 80 i que segueix la línia del disc de debut: White widdow editat el passat 2010.
Aquest segon treball editat per la discogràfia AOR heaven comença amb la cançó ''Cry wolf'', que per a mi no es de les millors del disc, però si que poden ser-ho: ''Strangers in the night'', '''Do you remember'', quan arribem al quart tall: ''Reckless nights'' al principi de la cançó podrem escoltar trossos d'algunes cançons del primer disc acompanyat d'un soroll de ràdio que produeix quan volem canviar d'emisora.
Si encara no heu escoltat el disc us recomano (a part de les ja nombrades), les cançons ''How far i run'', ''Serenade'', ''Patiently'' o ''Love won't wait'', que us faràn vibrar d'allò més i que com ja he dit unes línies més amunt segueixen amb el particular so dels 80', sobretot per els seus teclats i les seves tornades, que us poden recordar als inicis dels Treat, als Danger, danger o ni més ni menys que als mateixos Magnum.
Si encara no el teniu ¿a que espereu?
Valoració: 87/100
Tracklist:
1. Cry wolf
2. Strangers in the night
3. Do you remember
4. Reckless nights
5. How far i run
6. Serenade
7. Show you cards
8. Mistake
9. Patiently
10.Love won't wait
Membres:
Jules Millis: Veu
Enzo Almanzi: Guitarres
Trent Wilson: Baix
Xavier Millis: Teclat
Jim Naish: Bateria
Us deixaria algun videoclip d'alguna cançó d'aquest disc però com que no n'han gravat cap (de moment) us deixo aquest medley del disc
Avui us faig l'avançament del nou disc dels vascos Berri txarrak que sortirà a la llum el pròxim 21 de novembre i es dirà ''Haria'' i tindrà 12 cançons.
Aqui us deixo l'avançament del nou disc, el single titulat ''Albo-kalteak''.
El passat 23 de setembre va sortir al mercat aquest nou àlbum dels americans house of lords,editat per Frontiers records, que porta per títol: Big money, un títol amb un rere fons relacionat amb la crisis més que descarat.
La banda liderada per el seu cantant i fundador ha tornat a la càrrega després de que l'any 2009, tot just ara fa poc més de 2 anys tregués al mercat el seu anterior treball ''Cartesian dreams'' (sense cap mena de dubte, un dels millors àlbums de la banda), i es que no es poden evitar comparacions entre aquest big money i l'anterior, tot i que crec que aquest últim es un molt bon disc i serà un dels millors discs que han sortit aquest any, de tots els que han sonat al com peta.
Aquest últim disc i l'anterior s'assemblen molt per la manera en que han compost les cançons, tot i que he trobat a faltar una cosa que es pot detectar de seguida, i es que no hi ha cap canço èpica com ''The bigger they comes''(gran cançó) de l'anterior disc, però la balada ''The next time i hold you'' si que us pot recordar a ''sweet september'', la novena cançó ''Hologram'' es enèrgica com ''Bangin''.
El disc comença amb la cançó que li dóna nom ''Big money'' que per a mi no es de les millors.
Prefereixo ''First to cry'', ''someday when'', ''Living in a dream world'', ''Run for your life'', ''Hologram'' etc...
Si encara no heu escoltat res d'aquest disc us ànimo a que ho feu ben aviat, de moment, més avall us deixo el videoclip de ''Someday when''.
